Osmosi inversa: problemes i solucions més habituals

Un equip d'osmosi inversa domèstica senzill i raonablement fiable, tot i que incorpora consumibles i continua connectat a la xarxa d'aigua: tard o d'hora manifesta algun símptoma. La bona notícia és que la majoria dels problemes d'una osmosi inversa responen a causes perfectament identificades, i algunes les pots comprovar personalment abans de trucar a ningú.

Resum ràpid: el símptoma, la causa més habitual i què cal fer. A sota tens cada cas explicat.

Símptoma	Causa més habitual	Què cal fer
Surt poca aigua o triga a omplir	Prefiltres saturats, poca pressió d'entrada o dipòsit sense precàrrega d'aire	Mira que la clau estigui oberta i quan es van canviar els filtres; si no és això, revisió
Té gust de clor	Filtre de carbó esgotat	Canviar els filtres
Té gust de plàstic (equip nou)	Normal els primers dies	Buidar el dipòsit un parell de vegades; si continua, revisar-lo
Té gust d'aigua estancada	Aigua molts dies al dipòsit	Buidar el dipòsit; si torna, revisió
Gust mineral marcat	Membrana que ja no reté bé les sals	Mesurar la conductivitat i valorar canviar la membrana
Aigua al desguàs sense parar	Vàlvula de tancament que no talla o dipòsit sense pressió	Revisió: no és greu, però gasta aigua
Degota sota l'aigüera	Connexions ràpides, juntes dels portafiltres o l'aixeta	Tancar la clau de l'equip i avisar

Com funciona l'equip, per entendre què falla

Val la pena dedicar un paràgraf al principi de funcionament, perquè explica pràcticament totes les avaries posteriors. L'aigua travessa primer diversos prefiltres —sediments i carbó actiu— que retenen partícules i clor. Després arriba a la membrana semipermeable, on la pressió disponible força el pas de les molècules d'aigua i reté les sals dissoltes.

Aquesta membrana necessita un cabal continu d'arrossegament que evacuï les sals concentrades cap al desguàs: és l'anomenat rebuig. L'aigua tractada s'emmagatzema en un dipòsit pressuritzat o, en els equips de flux directe, es produeix instantàniament en obrir l'aixeta auxiliar. Cadascuna d'aquestes peces pot degradar-se, i cada degradació produeix un símptoma reconeixible. Les guies de qualitat de l'aigua potable de l'Organització Mundial de la Salut descriuen els paràmetres que aquest tipus de tractament redueix.

Surt poca aigua o triga massa a omplir

És la incidència més freqüent, i pràcticament sempre correspon a una d'aquestes quatre causes:

• Prefiltres saturats. Si fa més d'un any que no se substitueixen, comença per aquí. Els cartutxos es colmaten progressivament i limiten la producció del sistema complet.
• Pressió d'entrada insuficient. Un equip d'osmosi necessita pressió per funcionar correctament. Quan la pressió disponible resulta justa, o l'aixeta va quedar parcialment tancada després d'alguna reparació, l'equip funciona a mig rendiment.
• Dipòsit sense càrrega d'aire. En els equips amb acumulació, el dipòsit incorpora una precàrrega neumàtica que impulsa l'aigua cap a l'aixeta. Si es perd aquesta precàrrega, notaràs que surt un raig breu i s'interromp.
• Membrana esgotada. És el component més car, i també el darrer sospitós: dura anys sempre que els prefiltres se substitueixin a temps.

El que pots verificar personalment: que l'aixeta d'entrada romangui completament oberta i quan es van canviar els cartutxos per última vegada. La resta requereix un manòmetre i un mesurador de conductivitat.

L'aigua té un gust estrany

El gust no diu si l'aigua és segura o no: una aigua pot tenir bon gust i no ser-ho, i al revés. El que sí que indica un canvi de gust és que algun component ha deixat de complir la seva funció:

• Gust a plàstic en un equip acabat d'instal·lar: és habitual durant els primers dies i sol marxar buidant el dipòsit un parell de vegades. Si no marxa, cal revisar-lo.
• Gust clorat: el cartutx de carbó actiu està esgotat i ja no reté el clor. Cal substituir els filtres.
• Gust estancat: característic d'equips amb dipòsit utilitzats esporàdicament. L'aigua acumulada porta dies emmagatzemada. Buida completament el dipòsit, sobretot després d'unes vacances. És un primer pas, no la solució: si el gust torna, l'equip necessita una revisió i, segons el cas, canvi de filtres o desinfecció.
• Gust mineral pronunciat: pot indicar que la membrana ja no rebutja correctament les sals dissoltes.

Si l'equip duu remineralitzador, el canvi de gust també pot venir d'allà: aquest cartutx s'esgota amb l'ús. Si el canvi dura més d'uns dies, no el donis per bo: revisa els filtres i, si cal, valora una anàlisi de l'aigua. El gust, l'olor i el color estan regulats, juntament amb els paràmetres microbiològics i químics, al Reial Decret 3/2023 sobre la qualitat de l'aigua de consum.

Fa soroll o aboca aigua contínuament al desguàs

Tota osmosi envia un cert cabal al desguàs: constitueix el principi operatiu de la membrana, que necessita aquest arrossegament per no embrutar-se irreversiblement. L'anormal és que ho faci ininterrompudament.

Si sents que l'aigua circula sense parar, l'habitual és que la vàlvula de tancament automàtica no talli correctament, que el dipòsit no assoleixi pressió suficient o que l'equip produeixi sense descans perquè no detecta el senyal de ple. És una avaria típica i perfectament resoluble, encara que convé atendre-la ràpidament: mentrestant aboques aigua durant les vint-i-quatre hores.

Els equips de flux directe no tenen dipòsit, però sí mecanismes de control i tancament, i alguns fan rentats automàtics de la membrana encara que l'aixeta estigui tancada. Un rentat així és normal i dura poc. Si l'aigua continua anant al desguàs de manera contínua, és una avaria, igual que en un equip amb dipòsit, i cal revisar-lo.

Goteja sota l'aigüera

Els punts de fuita són sempre els mateixos: les connexions ràpides dels tubs, les juntes tòriques dels portafiltres —especialment si es van manipular durant l'últim canvi— i la pròpia aixeta auxiliar.

Una fuita petita sota un moble pot passar inadvertida durant setmanes i acabar deteriorant irreversiblement la fusta. Si detectes humitat, tanca la clau de l'equip i avisa. No és una avaria greu, però sí que és urgent.

Cada quant s'han de canviar els filtres?

Com a referència general: els prefiltres i el postfiltre, anualment; la membrana, cada pocs anys depenent de la duresa de l'aigua i del consum registrat. Es tracta només d'una referència. En zones amb aigua molt mineralitzada, o en habitatges amb consum elevat, els cartutxos se saturen força abans.

Prolongar la substitució no constitueix cap estalvi: els cartutxos saturats empitjoren l'aigua produïda i, sobretot, deixen de protegir la membrana, que és el component veritablement costós. Resulta més car estirar un any addicional que realitzar el manteniment en data.

Què pots revisar tu abans de trucar?

• Que la clau d'entrada a l'equip romangui completament oberta.
• Quan es van substituir els cartutxos per última vegada.
• Si apareix humitat o degoteig visible sota l'aigüera.
• Si la remor d'aigua és contínua o només en obrir l'aixeta.
• Si el dipòsit pesa el que és habitual quan l'equip porta hores sense utilitzar-se.

Amb aquestes cinc respostes, una simple trucada acota força el diagnòstic i evita desplaçaments innecessaris.

Reparar o substituir l'equip?

Depèn fonamentalment de l'antiguitat i del component afectat. Un canvi de cartutxos, una vàlvula o un dipòsit constitueixen reparacions que compensen gairebé sempre. Quan l'equip acumula molts anys, la membrana està esgotada i a més apareixen fuites en diversos punts, ocasionalment resulta preferible substituir-lo, sobretot perquè els equips actuals consumeixen força menys aigua de rebuig.

Nosaltres reparem equips de qualsevol marca, els hàgim instal·lat nosaltres o no, i diem clarament quan no compensa arreglar alguna cosa. Resulta més econòmic per a tothom que no pas substituir una peça cada dos mesos.

Preguntes freqüents sobre avaries d'osmosi

Per què la meva osmosi triga tant a omplir el dipòsit?

Habitualment per prefiltres saturats, pressió d'entrada insuficient o pèrdua de la precàrrega pneumàtica del dipòsit. Comença comprovant la data de l'últim canvi de cartutxos i que la clau estigui completament oberta. Un cop descartat això, la mesura de pressió i conductivitat identifica si la membrana ha arribat al final de la seva vida útil.

És normal que una osmosi aboqui aigua al desguàs?

Sí, mentre està produint: la membrana necessita un cabal d'arrossegament que evacui les sals concentrades. Alguns equips de flux directe també fan rentats automàtics curts amb l'aixeta tancada. El que és anormal és que l'abocament sigui continu sense que ningú faci servir l'aigua: sol indicar una vàlvula de tancament defectuosa, un dipòsit sense pressió suficient o una fallada del control de l'equip.

Cada quant es canvia la membrana d

Cada uns quants anys, depenent de la duresa de l'aigua d'entrada i del volum consumit. La seva durada està directament condicionada pel manteniment dels prefiltres: uns cartutxos esgotats deixen passar clor i sediments que deterioren la membrana prematurament.

Puc canviar jo els filtres de l'osmosi?

Tècnicament és possible, tot i que convé conèixer el procediment: tancar l'entrada, despressuritzar el circuit, respectar l'ordre dels cartutxos i verificar les juntes en muntar. La majoria de les fuites que atenem procedeixen precisament d'un portafiltre mal tancat després d'un canvi domèstic.

L'osmosi treu minerals necessaris de l'aigua?

La membrana reté bona part de les sals dissoltes, incloent-hi calci i magnesi. L'aportació mineral provinent de l'aigua és minoritària respecte a la de l'alimentació, i els equips amb cartutx remineralitzador reposen part d'aquests minerals per ajustar el sabor i l'equilibri de l'aigua produïda.