Duresa de l'aigua a Barcelona: quanta calç porta i què fer

Si vius a Barcelona i t'has adonat que la mampara de la dutxa mai queda neta del tot, que la rentadora ha començat a rendir menys o que el bullidor té una crosta blanca per dins, no és cosa teva ni dels productes de neteja: és aigua dura. En aquesta província és la norma, no l'excepció.

Què és exactament l'aigua dura

L'aigua de pluja és pràcticament destil·lada. El que la converteix en aigua dura és el recorregut subterrani fins a la teva aixeta: travessa terrenys calcaris i dissol carbonat de calci i de magnesi. Com més pedra calcària troba, més minerals incorpora.

Aquests minerals dissolts són invisibles. Únicament apareixen quan l'aigua s'evapora o s'escalfa: llavors el carbonat precipita i cristal·litza al mateix lloc, formant la incrustació característica. Per això la calç sempre reapareix en els mateixos punts —la resistència del termo, l'interior de la rentadora, la griferia, la mampara— i mai en un got d'aigua freda.

Convé aclarir una confusió freqüent: la duresa no és un indicador sanitari. El Reial Decret 3/2023, sobre criteris sanitaris de l'aigua de consum, ni tan sols fixa un valor màxim obligatori per al calci. L'aigua dura és potable, perfectament saludable i força incòmoda per a la instal·lació domèstica.

Com es mesura: graus francesos i mil·ligrams per litre

A Espanya la duresa s'expressa mitjançant dues unitats que convé saber traduir:

• Mil·ligrams per litre de carbonat de calci (mg/l de CaCO₃), la unitat que empren habitualment les companyies subministradores en les seves analítiques.
• Graus francesos (°fH), la referència professional dels instal·ladors. Un grau francès equival exactament a 10 mg/l de carbonat de calci.

La classificació habitual estableix quatre trams: per sota de 15 °fH, l'aigua es considera tova; entre 15 i 25 °fH, moderadament dura; entre 25 i 35 °fH, dura; per sobre de 35 °fH, molt dura. Cada nivell determina una recomanació diferent, i també un consum diferent de sal regeneradora si finalment instal·les un equip.

Quanta calç té l'aigua de Barcelona

L'aigua que va distribuir Aigües de Barcelona el 2021 va tenir una duresa total mitjana de 272 mg/l de carbonat de calci, uns 27 graus francesos, segons la seva memòria d'explotació. És una mitjana: canvia segons el municipi i l'origen de l'aigua, i la dada de la teva zona te la dona la teva companyia d'aigües. Per això les recomanacions genèriques serveixen de poc.

Dos habitatges separats per vint minuts poden rebre aigües completament diferents, perquè l'abastament metropolità combina aigua superficial del Ter, del Llobregat i captacions subterrànies segons el sector de xarxa i la temporada. El Llobregat aporta una aigua notablement més mineralitzada que el Ter, i aquesta diferència s'observa clarament en qualsevol analítica comparada.

Per això, quan algú ens consulta quin descalcificador necessita, la nostra primera resposta mai no és un model concret: preguntem de quin municipi i carrer es tracta.

Perquè vegis quant canvia d'un lloc a un altre, aquestes són dades publicades per les mateixes companyies d'aigua. Només hi posem municipis amb una dada oficial i la seva font: si el teu no hi és, demana-la a la teva companyia d'aigües.

Municipi	Duresa (mg/l de CaCO₃)	Graus francesos (°fH)	Font
Barcelona (mitjana de la xarxa)	272	27	Aigües de Barcelona, memòria de 2021
El Prat de Llobregat	120-250, segons el barri	12-25	Aigües del Prat
Manresa	241	24	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Sant Joan de Vilatorrada	241	24	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Santpedor	245	24	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Castellnou de Bages	245	24	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Sant Fruitós de Bages	302	30	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Monistrol de Calders	304	30	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Sant Salvador de Guardiola	343	34	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Navarcles	352	35	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Navàs	430	43	Aigües de Manresa, febrer de 2021
Calaf	710	71	Aigües de Manresa, febrer de 2021

Com esbrinar la duresa de l'aigua del teu carrer

Disposes de tres procediments, ordenats de menor a major fiabilitat:

• L'analítica publicada per la teva subministradora. Les companyies difonen els paràmetres per municipi, i freqüentment per sector de distribució. Aigües de Barcelona els actualitza periòdicament, i l'Agència Catalana de l'Aigua publica els de les conques catalanes. L'Administració centralitza a més aquesta informació al Sistema d'Informació Nacional d'Aigües de Consum.
• Un kit de tires reactives. Costa poc, triga un minut i determina la duresa de l'aigua que realment surt de la teva aixeta, que és la rellevant.
• Una mesura professional in situ. És el que realitzem abans de recomanar qualsevol equip, juntament amb la pressió disponible i el cabal d'arribada.

La diferència entre els dos primers procediments i el tercer resulta determinant: la duresa aïllada no permet dimensionar un equip. També calen el consum diari aproximat i l'espai disponible al punt d'entrada.

Quant et costa l'aigua dura sense que ho vegis

La incrustació calcària mai no emet una factura independent, però es cobra puntualment en quatre apartats:

• Energia. El carbonat dipositat sobre la resistència actua com a aïllant tèrmic: obliga a allargar l'escalfament per obtenir la mateixa temperatura. Uns pocs mil·límetres basten per penalitzar el rendiment de manera apreciable.
• Electrodomèstics. La rentadora, el rentavaixelles i l'escalfador concentren el problema: la incrustació encurta la seva vida útil i avança l'aparició d'avaries que es produirien molt més tard.
• Productes de neteja. Més consum de detergent, suavitzant i descalcificant químic, perquè el calci fa precipitar els tensioactius i en redueix la capacitat netejadora.
• Pell i teixits. Sensació de tibantor després de la dutxa i tovalloles aspres per molt acabades de rentar que estiguin.

Cap d'aquests apartats resulta dramàtic individualment. Acumulats durant una dècada, la quantitat ja justifica la inversió, especialment en instal·lacions amb aerotèrmia o sòl radiant, on l'intercanviador suporta condicions exigents.

A partir de quina duresa compensa actuar?

No hi ha un llindar que valgui per a totes les cases. Per sota de 15 °fH la calç sol donar pocs problemes; entre 15 i 25 °fH es comença a notar a les aixetes, les mampares i els aparells, i més si tens aerotèrmia, terra radiant o un escalfador elèctric; per sobre de 25 °fH, l'habitual en bona part de l'àrea metropolitana, es nota força. Que et compensi un descalcificador depèn de la duresa, del consum, de la instal·lació i del cost total de l'equip, comptant-ne el manteniment. Amb aquestes dades et diem si en el teu cas té sentit.

Una precisió que evita malentesos posteriors: el descalcificador tracta l'aigua de tota l'habitatge per impedir la incrustació. Si a més vols millorar l'aigua de consum, necessitaràs un equip d'osmosi inversa instal·lat sota l'aigüera. Són complementaris, mai alternatius.

Tres tecnologies per tractar la calç, i quan encaixa cadascuna

Cap sistema resulta superior en abstracte; n'hi ha un que encaixa amb les condicions del teu habitatge:

• Els descalcificadors salins retenen el calci mitjançant resines d'intercanvi iònic que es regeneren periòdicament amb salmorra. Màxim rendiment en aigües molt mineralitzades.
• Els sistemes sense sal no retiren els minerals: estan pensats per canviar la manera com cristal·litza el carbonat i reduir les incrustacions. El resultat depèn de l'equip i de l'aigua, i segons el model poden necessitar desguàs o electricitat per a la neteja.
• Els descalcificadors hidràulics funcionen aprofitant la pressió de la pròpia xarxa. L'opció indicada quan la clau general es troba on no hi arriba cap endoll.

Resumint

L'aigua de Barcelona és dura: uns 27 °fH de mitjana, amb diferències entre zones. Abans de comprar qualsevol equip, esbrina la duresa real a la teva zona i el consum aproximat de l'habitatge. Amb aquestes dues dades la decisió deixa de ser una intuïció i passa a ser un càlcul.

Si prefereixes que ho mirem nosaltres, digues-nos el teu municipi i quants sou: et direm què necessites —o si no necessites res.

Preguntes freqüents sobre l'aigua dura

Quants graus francesos té l'aigua de Barcelona?

De mitjana, uns 27 graus francesos (272 mg/l de carbonat de calci) a l'aigua que va distribuir Aigües de Barcelona el 2021, segons la seva memòria d'explotació. Varia segons el municipi i l'origen de l'aigua: l'aigua del Llobregat sol ser més dura que la del Ter. La dada del teu carrer te la dona la teva companyia d'aigües.

És dolenta l'aigua dura per a la salut?

No. El calci i el magnesi dissolts són minerals necessaris i la seva presència no compromet la potabilitat. La normativa espanyola d'aigua de consum ni tan sols estableix un límit màxim obligatori de duresa. El perjudici és econòmic i domèstic: incrustació en canonades, resistències i electrodomèstics.

Com mesuro la duresa de l'aigua a casa?

Amb un kit de tires reactives de venda habitual: submergeixes la tira uns segons, compares el color resultant amb l'escala i obtens els graus francesos. Per dimensionar un equip convé contrastar aquest valor amb l'anàlisi oficial del municipi i amb una mesura realitzada a la mateixa connexió.

Un descalcificador elimina tots els minerals de l'aigua?

Un descalcificador salí intercanvia calci i magnesi per sodi, de manera que l'aigua tractada conserva la seva mineralització total però perd la capacitat incrustant. Els sistemes sense sal no retiren els minerals: estan pensats per canviar la forma en què cristal·litza el carbonat. Cap dels dos desmineralitza l'aigua com ho faria un equip d'osmosi.

S'acumula la calç per igual a tota la instal·lació?

No. La precipitació del carbonat s'accelera notablement amb la temperatura, així que el circuit d'aigua calenta és on es concentra el problema: escalfador, caldera, intercanviador de l'aerotermia i resistències del rentavaixelles. Les canonades d'aigua freda s'encrosten molt més a poc a poc, tot i que en aigües molt dures també acaben reduint-ne el diàmetre.